Pressupostos, nòmines, taules dinàmiques i calendaris farcits de terminis: els fulls de càlcul són part del dia a dia de l’Oficina Tècnica de la Fundació Vedruna Catalunya Educació. I Begoña Cencerrado Carpio n’és la responsable. Nascuda a Alcázar de San Juan, a Ciudad Real, el 1982, va estudiar el primer curs d’Administració i Direcció d’empreses a la Universitat Complutense de Madrid. Després va continuar els estudis a Alacant i a Barcelona. Actualment viu al barri de Collblanc a l’Hospitalet de Llobregat. Fa 9 anys que treballa a Vedruna. Amb ella continuem la col·lecció d’entrevistes per conèixer qui és qui a les nostres escoles.

Com vas venir a parar aquí?

Vaig venir a treballar a Barcelona i la primera feina va ser a Vedruna. Estava fent el Postgrau de Comptabilitat al Centre d’Estudis Financers, a la vora de l’escola d’Hostaleria. Vaig fer pràctiques 3 mesos en una assessoria al carrer Gran de Gràcia. I en acabar em van parlar d’una oferta de treball d’un lloc que em podia interessar. Vaig enviar el currículum sense saber que s’havia de parlar català.

Ara el parles perfectament. Com va anar?

Feia un any que havia arribat i a l’entrevista em van preguntar si estudiava català. I sí, estava fent els cursos de català que oferia l’Ajuntament a través del Consorci de Normalització Lingüística. No m’importava aprendre un altre idioma. I així va anar: em van contractar a la Fundació Vedruna de Barcelona.

Alguna anècdota de l’arribada?

Vaig començar el 2015, al maig, que és el mes de Santa Joaquima. Cada dia arribava a casa i deia: “Avui hem celebrat l’aniversari del meu cap”. L’endemà, la patrona. I em preguntaven: “Sempre teniu festa?”. Sí, aquí tot ho celebrem. Aquí se m’ha encomanat l’alegria, la passió, la il·lusió amb què fem les coses. Jo també tinc aquest caràcter positiu i optimista. A l’arribar no sabia qui era Joaquima de Vedruna. Amb el temps he conegut tot el que representa i avui valoro sentir-me part de la família Vedruna. 

Com t’ha ajudat treballar aquí?

Vedruna m’ha ensenyat a mirar i a interpretar els números no només amb el cap, sinó també amb el cor. Una de les primeres coses que recordo és que no quadraven les beques menjador a Vedruna Àngels. I la Roser, la secretària, em deia que si no tramitàvem la beca a aquests nens potser no menjaven en tot el dia. Quan hi ha una problemàtica darrere fas els càlculs amb una altra mirada.

Quina feina feu a l’Oficina Tècnica?

Nosaltres ens encarreguem de la gestió laboral i econòmica de la Fundació. Aquest és el nostre objectiu professional. I la nostra missió és ajudar les escoles. Vivim en un entorn molt canviant pel que fa a les lleis i la normativa, i cal estar molt atents a l’actualitat jurídica. Quan tenim un tema endreçat, toca començar de nou cada curs. El nostre món professional està carregat de burocràcia i exigeix molta immediatesa. El termini és estricte.

Què destacaries de la teva responsabilitat al capdavant de l’Oficina Tècnica?
Aquí el gran repte són les persones. No sempre tinc solució als problemes que em plantegen els companys, però miro d’ajudar-los i acompanyar-los. Les tasques de fer una nòmina, un balanç… això ja hi ha professionals que ho saben fer. El que genera la diferència és estar al costat de tothom.

Com transmets aquesta manera de treballar a l’equip?

El missatge de Joaquima em serveix per orientar-me i donar sentit a la feina que fem dia a dia. “Tot per amor, res per força”: t’ho vas repetint. Als companys nous els pregunto quina és la seva frase preferida i m’agrada veure que cadascú té la seva. A vegades és difícil veure el sentit del que fas. Necessitem aturar-nos, reflexionar sobre què fem i pensar com ho podríem millorar.