En el dia a dia educatiu és habitual trobar infants i joves amb ritmes d’aprenentatge, nivells de concentració i capacitats d’autoregulació molt diversos. El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) planteja un repte quotidià que requereix respostes educatives flexibles i empàtiques.

En aquest context, des l’equip de psicopedagogia de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, Carmen Castelar i Mar Herrero van impartir fa uns dies un webinar organitzat per l’Associació Catalana per l’Excel·lència Qualicat Edu. Amb una hora de durada, la sessió es va centrar en l’anàlisi de la gestió de la diversitat a les aules, posant el focus en els ritmes, les capacitats d’aprenentatge, la concentració i l’autoregulació de l’alumnat.

D’entrada, les dues ponents van oferir algunes estratègies d’autoregulació i gestió emocional per a l’alumnat amb TDAH, per tal que, progressivament, es puguin anar adaptant als diversos entorns.

Pel que fa a les accions que es poden fer des dels centres educatius, les ponents van remarcar quatre àmbits d’actuació que es poden seguir, tot afirmant que “els millors detectors de persones amb TDAH són els professors i professores a les aules”:

• Detecció i avaluació mitjançant proves estandarditzades i una avaluació per part de professionals externs
• Creació d’un entorn estructurat a partir de rutines globals predictibles a tota l’escola
• Implementació d’eines digitals i aplicacions per afavorir l’atenció i la planificació
• Formació contínua de tot l’equip docent sobre la realitat del TDAH

Pel que fa a l’actuació dins l’aula, Castelar i Herrero van aportar algunes eines que poden servir als docents per millorar l’entorn dels alumnes amb el trastorn, com donar ordres curtes i utilitzar suports visuals continus, implementar tècniques de minuts de treball i descans segons l’edat o asseure l’alumne a prop del professor i lluny de finestres i distraccions. Alhora, van confirmar que “s’han reforçar les bones conductes proactives de treball i validar l’esforç dels alumnes”. Pel que fa a l’avaluació inclusiva dels alumnes amb trastorn, van apuntar que es poden utilitzar tècniques com oferir més temps per fer les proves, permetre avaluacions orals o ressaltar paraules clau o instruccions en negreta

En l’àmbit individual, també es van proporcionar algunes tècniques que poden servir als alumnes amb TDAH per adaptar-se a l’entorn. En aquest cas, es recomanen autoinstruccions, en què la persona pugui reconèixer una emoció, aturar-se i pensar una solució per si mateixa o gestionar el temps amb marcadors visuals o rellotges de sorra.

La ponència va iniciar-se amb un bloc dedicat a la detecció de trastorns com el dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). En aquest sentit, les ponents van subratllar la necessitat d’establir un procés continuat entre la detecció precoç i la inclusió total de l’alumne a l’aula. Així mateix, es van oferir conceptes teòrics clau sobre la naturalesa d’aquest trastorn, els processos cognitius afectats i el procediment d’avaluació psicopedagògica corresponent.

Models de referència a la xarxa Vedruna

Finalment, abans d’obrir el torn de preguntes dels assistents, la intervenció va exemplificar l’aplicació d’aquestes directrius a través de casos pràctics de diverses escoles Vedruna, que ja desenvolupen i implementen materials inclusius adreçats tant al professorat com a l’alumnat, consolidant entorns d’aprenentatge plenament integradors.

Podeu accedir a la sessió completa del webinar a continuació.