La muntanya i l’esquí havien estat algunes de les seves aficions. Però avui s’estima sobretot llegir, passejar, conversar amb gent i tot allò que la porta a “una vida cada vegada més tranquil·la”. Amb Núria Mas Singla continuem la col·lecció d’entrevistes per conèixer qui és qui a les escoles Vedruna. Nascuda el 1964 a Granollers, viu a La Garriga i és mare de dos fills. Va entrar fa 32 anys a l’escola Vedruna Escorial de Vic, on va conèixer el seu marit. És professora de Filosofia i de Cultura Religiosa a Batxillerat i forma part de l’equip d’Identitat de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, creat fa dos anys per donar a conèixer el carisma Vedruna als educadors. 

Amb què t’ajuda, la filosofia?

La filosofia m’ajuda a la docència i amb tot! Em fa pensar en què pensem, el perquè, m’ajuda a fer una anàlisi profunda sobre la vida. Fins a COU vaig estudiar Ciències i vaig fer Filosofia amb l’Àngel Castiñeira. I em va fer replantejar els estudis posteriors. El segon curs de Filosofia (UAB) vaig anar a viure a Bogotà. Vaig treballar 4 anys al CELAM, el Consell Episcopal Llatinoamericà, i vaig continuar els estudis en Filosofia a la Pontificia Universidad Javeriana.

Del teu temps a Colombia, amb què et quedes?

En aquell moment, de Colòmbia només es parlava de narcotràfic i de violència. Però aquella època de joventut em va permetre conèixer un país ric en recursos naturals, en climes i en persones molt acollidores.

Després, on vas anar a parar?

De tornada a Catalunya vaig treballar durant un any a La Productora, fent reportatges. I de seguida vaig entrar a Vedruna. I el 2007 em sumo a l’equip de formadors que va començar la Mabel Burgell amb professors de totes les antigues províncies d’Espanya, coneixent la realitat Vedruna de tot el territori, junt amb l’Imma Bonada. Avui amb l’Imma, l’Alba Company i en Ramon Reyero formem l’equip d’Identitat.

Quina feina feu l’equip d’Identitat?

L’objectiu és assegurar un itinerari de formació perquè els educadors tinguin un espai per reflexionar sobre la identitat de les nostres escoles. Això ho fem al llarg de la seva vida professional, a Vic, separats de l’entorn escolar, i convisquent amb educadors d’altres escoles. Parlem de quin és l’origen de la nostra institució amb la figura de Joaquima, del projecte educatiu i dels trets que identifiquen l’educador Vedruna.

Quins reptes afronta l’equip d’Identitat?

En una societat tan canviant, sembla una contradicció mantenir una mateixa identitat des de l’origen. A Vedruna reivindiquem les arrels i en fem una lectura actualitzada a cada moment. En una feina que exigeix tanta atenció a la immediatesa de l’aula, de vegades es fa difícil veure el sentit d’aquestes accions. Costa aturar-se, però és la gran riquesa de la proposta d’Identitat Vedruna: trobar moments del curs per a la reflexió.

Amb què t’ha ajudat formar part de la família Vedruna?

M’ha permès veure que té sentit dedicar-se al món de l’educació. I la forma d’educar m’ha fet créixer paral·lelament. L’educació m’ha fet una persona millor. Quan començo el curs sempre dono gràcies als alumnes perquè amb ells no seré la persona que soc ara a final de curs.

Què aporta el tarannà Vedruna?

T’adones que tens autoritat davant dels nanos des de la proximitat i la simplicitat. No per la posició, sinó per les relacions que estableixes amb els alumnes. Penso que això és el que més sorprèn de l’escola Vedruna. És una pedagogia que es basa en la simplicitat i que deixa una petjada molt profunda: la que dones i la que reps.