Durant dos dies, Vedruna Educació ha estat amfitriona, juntament amb Blanquerna, de la segona Jornada Internacional del projecte europeu ISLE, sota el títol Developing good practices in innovative learning environments through teacher learning. Entre dijous 5 i divendres 6 de novembre, els socis del projecte i altres professionals del sector educatiu han compartit experiències, han reflexionat sobre els entorns d’aprenentatge i han explorat noves pràctiques educatives a partir de la formació del professorat.
“Si tenim un entorn estructurat que fomenta la investigació i la millora en tots els sentits, afavorirem el desenvolupament dels docents i la reflexió compartida de l’aprenentatge”, ha afirmat el coordinador del projecte Leonidas Kyriakides, durant la seva ponència, a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL. Kyriakides ha remarcat també la importància del treball en xarxa, la coordinació, la cooperació i la col·laboració.
En aquest reportatge amb motiu de la visita del segon dia a Vedruna Àngels, el coordinador agraeix haver trobat una escola en què “líders, professors, personal de suport i tots els agents treballin conjuntament per potenciar l’educació a Europa”. I podeu escoltar el testimoni d’Anna Espelt i Quim Bohils, coordinadors d’ISLE a Vedruna, i Cristina Corcoll, investigadora del GREDA de Blanquerna, sencera a continuació:
Una nova cultura dels espais
En l’exposició de casos concrets, Anna-Maija Laukkarinen, docent de la Universitat de Jyväskylä, ha explicat el dia a dia educatiu a Finlàndia. Ho ha resumit en una evolució cap a més suports visuals, un ús de la tecnologia amb finalitats educatives i una cultura d’escola amb un alt grau de participació de les famílies. Ha compartit també l’experiència de l’“aprendre a fora”, amb classes i campaments a l’exterior que donen bons resultats.
També s’ha conegut el cas de Xipre amb la professora Victoria Michaelides, que ha definit les comunitats com “l’engranatge del progrés” i ha insistit que l’espai, els mètodes i la tecnologia ens canvien a tots conjuntament, cosa que fa necessària la col·laboració entre docents i arquitectes per assolir uns espais adients per a l’aprenentatge.
Catalunya també ha tingut un paper important durant la primera sessió. D’una banda, Montse Jiménez, de l’equip de formació de Vedruna Catalunya, ha explicat el model educatiu de la fundació i ha valorat que “cada escola ha de mantenir la seva identitat tot i seguir les línies de treball comunes”. Per part de la Generalitat de Catalunya, la directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Sònia Fernández, ha compartit algunes lliçons sobre la creació d’espais que connectin i l’obertura cap a noves maneres d’aprendre. Amb la idea que “tot connecta”, dels espais a la xarxa, ha destacat també la importància d’impulsar les biblioteques.
La jornada de dijous s’ha tancat amb la participació de la professora de Vedruna Tona, Sílvia Font, que ha explicat exemples concrets d’escoles de la fundació, com Santa Coloma de Queralt, que han impulsat projectes per afavorir els entorns d’aprenentatge.
Inclusió i equitat com a drets
“La inclusió i l’equitat són drets no opcionals, i el repte és que es tradueixin als entorns d’aprenentatge cada dia”, ha afirmat David Simó, del grup de recerca PSITIC de la Universitat Ramon Llull, durant la taula rodona inicial del segon dia. També hi ha participat Mireia Civís, del mateix grup, que ha comparat l’entorn escolar amb un entorn natural, on tot interacciona i evoluciona conjuntament. Alhora, ha proposat com a línies d’actuació l’aprenentatge personalitzat i la creació d’una agència de l’alumnat.
Per a Vedruna, haver acollit la jornada ha sigut una oportunitat per establir noves connexions i descobrir altres maneres de transformar els entorns d’aprenentatge. Una trobada que reforça la convicció que només des de la col·laboració entre escoles, universitats, administració i comunitat és possible construir espais on tot l’alumnat pugui aprendre.
