És emprenedora, alegre i metòdica. I ha estat sempre vinculada a l’escola Vedruna, que considera “família i casa”. Nascuda a Girona el 1978, Marta Oliva Grijelmo s’estima la seva feina i sap encomanar-ho als altres. Va ser alumna a Vedruna Girona des dels tres anys fins al BUP d’aleshores. Llicenciada en Enginyeria Informàtica a la UdG, després d’un temps a l’empresa privada, torna a l’escola com a docent. Des del 2016 n’és la directora. Actualment, impulsa, junt amb Manuel Zarza, el nou equip digital de Vedruna Catalunya que treballa per donar criteris i recursos a les escoles en l’àmbit d’innovació tecnològica. Amb ella continuem la col·lecció d’entrevistes per conèixer qui és qui a les nostres escoles.

Com vas aterrar a la institució?

Començo l’escola amb 3 anys, el que llavors era el Parvulari, i vaig fer tots els estudis aquí. Després de la universitat, vaig estar quatre o cinc anys a l’empresa privada, on fèiem formació ocupacional. Allò em va agradar molt i vaig decidir treure’m el CAP. Tenia 27 anys, acabava de ser mare i vaig tornar aquí.

Què et trobes quan hi arribes? 

L’edifici estava tal com l’havia deixat i com recordava. A més, encara hi havia cares que m’eren molt familiars: professors que jo havia tingut i, fins i tot, la mateixa directora de quan jo havia marxat com alumna, la germana Maria Dolors, sense dubte una gran referent. Però l’educació sí que havia canviat, amb l’ESO i el Batxillerat.

Com són aquests canvis? 

La manera d’enfocar les classes, la proximitat amb els professors, la relació entre alumnes. Des que hi vaig aterrar amb 27 anys fins ara, el canvi sí que és abismal! La mateixa societat ha canviat molt: ara ens ho qüestionem tot i som més exigents, més protectors amb els nostres fills i més permissius. Tot això influeix en el món educatiu. 

Quan vaig tornar a l’escola per fer classes d’Informàtica i de Matemàtiques, no hi havia projectors ni ordinadors a les aules! Recordo que una trentena de professors vam fer una obra de teatre per a alumnes i pares, i tot el que vam recollir es va destinar a comprar projectors i duplicadors de VGA per a les aules. Llavors, la directora no ho entenia i quan vaig plantejar-li l’obra de teatre em va dir: “perquè ets jove i tens empenta i no et vull dir que no, però això no sortirà bé”. Cal dir que va ser un gran èxit i tots els que hi vam participar en guardem un gran record.

Avui la tecnologia a l’aula és un tema de debat públic, amb molta polarització. Sembla que hagi de ser tot o res. Quin plantejament fa Vedruna?

Els extrems no són bons, s’ha d’arribar a un equilibri. L’escola ha de ser un lloc on educar a utilitzar les eines digitals des de la responsabilitat, amb ètica. Sabent el moment concret per fer servir cada cosa, no utilitzar pantalles a tort i a dret, sense sentit. Cal educar els nostres alumnes, sobretot els adolescents, en la responsabilitat a les xarxes socials, amb la IA, sabent que no tot el que diu és real i que s’equivoca. És obvi però, que prèviament necessitem formació nosaltres.

Penso que si disposem d’uns recursos gràcies a la digitalització no podem privar l’alumnat de poder-se formar de manera més eficient i motivadora. Algunes facultats de Medicina, Infermeria o Enginyeria fan servir la realitat virtual per fer experiències immersives, que són més entenedores per l’alumnat. Des de Vedruna Catalunya hem engegat un projecte amb la matèria optativa de Biomedicina de primer de Batxillerat, per dotar-la de recursos immersius, a través de situacions d’aprenentatge i partint de casos clínics reals.

Amb la perspectiva d’una direcció general d’una escola, quins altres reptes creus que ha d’afrontar avui el sistema educatiu?

La transmissió de valors ja és intrínseca a la institució Vedruna. I la part acadèmica la tenim resolta amb el currículum que ens marca la Generalitat. Però cada vegada trobem més tipologies de famílies i més dificultats socials. És important l’acompanyament emocional de la persona. Per exemple, per acompanyar un alumne amb altes capacitats, ens cal formació específica.

Parles de valors. Quin és més propi de Vedruna?

No sabria definir un valor concret. Per mi Vedruna és família, és casa. Ho he viscut de tota la vida. A l’escola, d’alumna, m’he sentit sempre acollida, estimada i ara amb els meus companys m’hi sento igual. No em costa dir “és dilluns, vaig a col·le”. Bé, hi ha dies i dies, no ens enganyem; però m’agrada molt fer classe i m’agrada molt la meva feina. M’hi sento bé, no em suposa un esforç venir. Em sento afortunada.

Confirmes, per tant, que va ser una bona decisió fer un canvi professional?

I tant! De fet, l’educació ja m’agradava, a l’empresa privada ja feia formació i vaig veure claríssim que m’hi havia de dedicar. On treballava els vaig dir: “Me’n torno al col·le, al meu col·le”. La meva filla tenia 4 mesos i vaig passar a presentar-la: de sempre hem tingut molta relació. Em van preguntar què feia i em van dir “ens acaba de marxar l’informàtic”. Hi vaig entrar i ja no en vaig sortir. Estava escrit.