La germana Vedruna Imma Bonada i Gomà ha mort aquest dimarts 8 d’abril a l’edat de 54 anys. Mestra i formadora en carisma, coordinava el voluntariat internacional de la congregació, era membre del patronat de la Fundació que agrupa les escoles Vedruna de Catalunya i formava part de l’equip d’Identitat d’aquesta xarxa educativa. També va dirigir l’escola Cintra, un projecte intercongregacional creat per garantir l’escolarització de joves en situació d’exclusió al barri del Raval.
La sala de vetlla del tanatori de Granollers estarà oberta dijous de 10 a 20 h. El funeral tindrà lloc divendres 11 d’abril a les 10 h del matí a l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers.
El temps de formació: Granollers, Sant Feliu de Guíxols i Vic
Nascuda a Granollers el dia de Nadal de 1970, de ben jove entra com a aspirant a la comunitat Vedruna de la seva ciutat natal. Ingressa com a postulant a Vic el 26 de febrer de 1991. El 3 d’octubre de 1991 entra al noviciat1 a Vic. Estudia Magisteri a la Universitat de Vic. A la mateixa ciutat, el 18 de setembre de 1993 fa la primera professió com a Carmelita de la Caritat Vedruna, a la parròquia de la Divina Pastora.
És destinada el 1995 a la comunitat Vedruna de Vilartagues, a Sant Feliu de Guíxols. En aquell temps treballa com a tutora de Primària i mestra d’anglès a l’escola Vedruna Palamós i participa en l’equip de formació en carisma per a educadors de les escoles Vedruna de Catalunya que lidera la germana Mabel Burgell.
El 31 d’octubre de 1999 fa els vots perpetus a la parròquia de Sant Joan Baptista de Vilartagues, a Sant Feliu de Guíxols. Mentre viu a Sant Feliu de Guíxols, comença els estudis en Ciències Religioses a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG). Fa experiència de voluntariat amb dones en comunitat Vedruna a Albània l’estiu de 20072, amb la qual manté molt de lligam. Coneix així la presència de la congregació al costat de les baules més febles de la societat.
El 2004 es trasllada a la comunitat Vedruna de l’Hospital de Granollers3, on ha viscut fins ara. El darrer mes d’octubre va ser nomenada coordinadora de les dues comunitats Vedruna de la ciutat, la de l’Hospital i la del carrer Guayaquil.
El 2011 es llicencia a l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) amb una tesina sobre ‘La Glòria el llibre d’Ezequiel’, dirigida pel biblista Enric Cortès. En aquest treball reflexiona sobre “el desig de Déu d’apropar-se a la humanitat” i sobre el profeta Ezequiel, que viu l’exili, escriu:
“La seva època s’assembla a la nostra; està a cavall entre un món que sembla enderrocar-se i un altre que està naixent. Penso que en aquests moments no hi ha res més actual que parlar d’un missatge d’esperança en temps de crisi”.
L’escola Cintra i el voluntariat internacional
Una de les tasques més destacades de Bonada és la seva col·laboració amb l’escola Cintra. Estant a Granollers el 2005 comença a col·laborar amb aquest projecte intercongregacional d’Educació Secundària Obligatòria creat per evitar l’abandonament prematur i garantir l’escolarització de joves en situació d’exclusió als barris de Ciutat Vella4. Primer hi fa de monitora de menjador, després dona suport com a voluntària a les aules i fa de tutora. Parla sempre de Cintra com una escola molt familiar.
Després d’un parèntesi per malaltia, el curs 2015-2016 torna a l’escola i n’assumeix la direcció fins el 2018-2019. Des d’aleshores, n’és la titular i membre de l’equip directiu. “Un dels nostres objectius és trencar la pobresa hereditària, però no és fàcil”, reconeixia el 2019. Cintra va estar ubicada al Raval fins al curs 2021-2022, quan va sumar sinergies amb el Col·legi Sant Josep de Gràcia. Els últims anys Bonada ha promogut l’Associació Cintra per donar continuïtat al projecte i facilitar-ne la transició al barri de Gràcia.
En l’àmbit de congregació, assumeix la coordinació del Voluntariat Internacional de Vedruna. Des del seu naixement, aquest grup ha facilitat la col·laboració amb projectes en les localitats africanes del Marroc, Gabon, Togo, Congo i Guinea Equatorial; també a l’Índia i Filipines, a l’Àsia; i al Perú, Bolívia, Brasil, Haití, Colòmbia i República Dominicana a Amèrica. Bonada va conèixer personalment els projectes a l’Índia i Filipines. En aquest àmbit s’ha dedicat a formar i acompanyar als voluntaris, i a fer d’enllaç amb les comunitats d’acollida.
Transmissora del llegat de Joaquima
Participa en el capítol general de la congregació de germanes Carmelites de la Caritat Vedruna de 2017, amb el qual viu una “experiència d’universalitat”. També és escollida membre capitular per al capítol de 2023. Sobre les conclusions d’aquest òrgan de govern, i a partir del document capitular ‘Néixer de nou’, els equips de la Fundació Vedruna Catalunya Educació fan un treball de reflexió a Vic, en què Bonada subratlla el valor de sentir-se xarxa.
El curs 2021-2022 s’incorpora com a vocal al patronat de la Fundació Vedruna Catalunya Educació que, amb 39 escoles arreu del país, dona continuïtat al projecte educatiu que va iniciar Joaquima de Vedruna aviat farà 200 anys. Aquell mateix curs s’incorpora també al nou equip d’Identitat de la Fundació, dedicat a la formació en carisma per educadors de les escoles Vedruna a Catalunya.
Des d’aquí ha treballat en l’organització de les trobades Experiències, d’introducció a la figura de Joaquima de Vedruna i la missió i tarannà de la institució; Diàlegs 10, Diàlegs 20 i Diàlegs 30, per a diferents generacions de mestres; a més d’Horitzons, per al personal de la casa que es jubila, o del curs Raíces, celebrat conjuntament amb la Fundación Vedruna Educación, amb directius de les escoles de la resta de l’Estat.
Podeu recuperar el testimoni d’Imma Bonada en aquests vídeos:
- Amb motiu d’aquest pas, va escriure una ‘Carta oberta a l’esperança’ al full parroquial de Sant Esteve de Granollers (24/11/1991). Referint-se a una frase que li deia Blai Blanquer, rector d’aleshores d’aquesta parròquia, va escriure que “la vocació és més aviat un joc de pistes, no pas un bitllet de tren que ja assegura el seu destí”. ↩︎
- En les seves xerrades a les escoles descriu el voluntariat com un servei incondicional, d’amor als altres. ↩︎
- Aquesta comunitat ha tingut presència en aquest hospital històric de la ciutat des de 1855. ↩︎
- Així ho explicava ella mateixa en una entrevista a Montserrat el 2016. ↩︎
