Es defineix com una persona d’acció, però no renuncia a les estones de pau i de silenci. Nascut a Balaguer el 1971, Miquel Codina Camarasa és el teacher de Vedruna Balaguer. Va arribar fa 30 anys a l’escola, i avui hi fa Science i Cultura Religiosa a Primària i, junt amb Cristina Ribalta, promou el voluntariat a Batxillerat. Forma part dels equips de Pastoral de l’escola i de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, que considera que són “un tresor”.  Té estudis en Ciències Humanes, Anglès i Geografia i Història (UdL) i entremig, explica, també va fer “la mili”. Amb ell continuem la col·lecció d’entrevistes per conèixer qui és qui a les escoles Vedruna.

Com vas conèixer l’escola Vedruna?

El meu balcó de casa, a Balaguer, donava a l’escola i tota la vida l’he tinguda davant. La meva mare era mestra a l’Escola Pia, però els dos primers anys vaig anar a Vedruna. I després no hi vaig tenir cap més tipus de relació, excepte quan vaig estar al Seminari de les Avellanes; a 3r de BUP vam estar allotjats a l’escola mentre fèiem la campanya de Mà Oberta per Nadal.

Explica’ns això del seminari.

El meu germà, un any més gran que jo, va anar al seminari de les Avellanes i la meva mare no va parar fins que hi vaig anar jo. La veritat és que va ser un gran regal: vaig descobrir-hi el món de la fe, el servei, vam fer les primeres catequesis amb els nois a Vilanova de la Sal a 3r de BUP… Amb els moments difícils que vaig viure a casa, allò em van ajudar a estructurar-me i a formar-me com a persona.

D’on et ve l’estima per la natura i la muntanya?

A l’escola pública de Balaguer, on estudiava, el professor Lluís Garrofé ens portava els caps de setmana a algun lloc de la Noguera amb el tren. Això ho vaig extrapolar els primers anys a l’escola Vedruna de Balaguer. Una vegada al mes ens atansàvem a un lloc proper a la línia de la Pobla de Segur. Un dia per descobrir la natura, plantar el pessebre vivent… La temporada que vaig estar als maristes, també fèiem els campaments volants, i a l’estiu i per Pasqua fèiem travesses i rutes pels Pirineus i pel Montsec.

També t’agrada córrer.

Sí! Córrer és un bon moment per pensar, per generar idees, és un moment de pau. També m’agrada molt treballar la terra, les oliveres, els ametllers, l’hort… Animo a la gent a que busqui el seu espai. Quan en tornes t’adones que tot va molt accelerat, i t’ajuda a ser creatiu. No sé què faria sense aquestes estones!

Si haguessis d’explicar què és Vedruna a algú de fora l’escola, què li diries?

Com més coneixes Joaquima i el món Vedruna, més l’estimes. Poder fer la setmana de carisma va ser un punt i apart. A partir de llavors va agafar sentit el lloc on treballo i el missatge que hem de transmetre. És de les coses que hem de continuar fent: facilitar a tots els educadors moments de coneixença de la nostra fundadora i dels seus valors.

De quins valors parlem?

Quan m’emprenyo penso “què faria Joaquima amb aquest nano?”. Penso com el tractaria, miro d’entendre’l i busco les ulleres del no enfadar per poder encomanar alegria i estima. A vegades estem pendents de fer coses, però si a un nen li dones estima i ho fas amb alegria, la motivació i les ganes d’aprendre venen soles.

Què oferiu l’equip de pastoral de la Fundació a les escoles Vedruna?

Pels alumnes, proposem les tutories d’inici de curs, activitats pels temps litúrgics i, pels més grans, voluntariat i descoberta personal a l’estiu. També els fem conèixer Joaquima, amb un itinerari i les trobades de 2n i 5è de Primària, i el Més enllà de l’aula a 4t d’ESO. I pels educadors, fem un recés i les línies Vedruna.

En 29 anys que fa que t’hi dediques, com ha canviat la pastoral?

La pastoral ha canviat com han canviat els alumnes. Abans potser era més catequètica. A les nostres escoles volem que la pastoral sigui propera i ajudi els alumnes a ser motor de canvi. Sempre tenint clar el nostre referent, que és Jesús, i els valors que ens dona l’Evangeli, que és una cosa que uneix més que no pas separa. Jo soc com soc i faig el que faig gràcies a les persones que m’han envoltat i m’envolten. També els infants i joves busquen referents. Hem pogut visitar totes les escoles i, si hi ha bons referents, veus iniciatives que encomanen el servei, la interioritat, l’espiritualitat…