Immersos en la vida quotidiana de l’escola, i seguint el calendari litúrgic i popular de la cultura cristiana, arriba el temps de Quaresma. La Quaresma (denominació que prové dels mots quarantè o quaranta) és el temps que condueix a la Pasqua, la gran festa cristiana.
En un món líquid i digital, ple de corredisses, està bé anar a les arrels populars i religioses com a senyals d’identitat d’una cultura i una tradició. Vet aquí alguns recordatoris que avui per a molts nens i nenes i nois i noies esdevenen novetats:
La Quaresma, en el nostre calendari, és una tradició que està precedida per les festes del Carnaval o del Carnestoltes. És a dir, abans, aquestes festes eren el preludi del període de quaranta dies en què les persones feien un esforç d’autocontrol. D’aquí venen el to de disbauxa i les disfresses dels carnavals. De fet, podem dir que existeix el Carnaval perquè existeix la Quaresma, encara que avui semblin fets desvinculats.
- Popularment hem simbolitzat la Quaresma amb la imatge d’una Vella amb set cames. La tradició marcava que cada setmana es dugués a terme un propòsit; i així ho podem continuar fent, proposant-nos un petit objectiu per assolir. Un cop fet i reflexionat, s’arrenca una cama a la representació de la Vella Quaresma, que esdevé així, doncs, com un calendari de compte enrere cap a la Pasqua, i que té a veure amb el fet de preparar-se.
- La tradició de la Quaresma està vinculada amb la persona Jesús i ens recorda els quaranta dies que ell va passar sol al desert, amb la voluntat de pensar en ell mateix, de retrobar-se. Aquest és el convit que es fa vàlid avui, per la necessitat que cadascú sigui capaç de trobar-se amb un mateix i de pensar en els altres.
- Des de fa segles, popularment, una manera d’ajudar-nos a assolir l’autocontrol era la pràctica del dejuni i de l’abstinència, és a dir: el fet de saber-se estar de petits o de grans luxes.
- En el nostre país, i concretament en el món culinari, la tradició de la Quaresma ha portat a menjars com els «bunyols de Quaresma», molt simples (per ser en època de dejuni) perquè estan fets simplement d’ous i farina i fregits en oli bullent.
La Quaresma cristiana, doncs, acaba sent un convit, personal i col·lectiu, a ser capaços de mirar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn i a fer-nos preguntes amb sentit, a l’estil de Jesús de Natzaret.
D’altra banda, podem dir que la Quaresma, sent com és una tradició cristiana, esdevé també una pràctica plenament humana que les diferents tradicions religioses del nostre entorn han expressat amb pràctiques diverses que comparteixen entre elles una mateixa essència. Pensem, per exemple, en la tradició del Ramadà o en pràctiques concretes del budisme o l’hinduisme.
I és que, a les diverses tradicions religioses, és més allò que ens uneix que no pas allò que ens separa.
MATERIALS PER TREBALLAR A L’AULA: Mirades que connecten. Quaresma 2022