L’equip d’Identitat de la Fundació Vedruna Catalunya Educació ha estrenat aquesta setmana Diàlegs 30. Es tracta d’una nova proposta de l’itinerari formatiu per al personal de les escoles que ja fa trenta anys que treballen a la institució Vedruna. Fins a seixanta persones han participat en aquesta primera edició, que ha tingut lloc entre dimarts i dimecres a la Casa Mare, a Vic.

Amb la iniciativa de Diàlegs 30, la xarxa Vedruna promou un espai per agrair la dedicació i trajectòria dels educadors a les escoles. Amb sensibilitats i responsabilitats diverses, tots comparteixen un nexe comú: una institució que evoluciona i creix amb les persones. Ho han fet visible amb la participació de la germana Mabel Burgell, el professor ja jubilat Alfred Bros i l’actual director de Vedruna Palamós, Mario Mercader.

Tots tres van format part d’una comissió mixta, de laics i germanes, que va culminar amb el Fòrum Vedruna, celebrat a Valladolid. Després de prendre consciència que disminuïen les vocacions religioses, als anys noranta la congregació de les germanes Carmelites de la Caritat Vedruna van saber potenciar les vocacions seglars a les escoles: “Els laics es van sentir protagonistes i les religioses vam sentir la confiança que aquest era el camí”, ha recordat Burgell.

Els camins que ha de transitar l’educador

En l’exposició, Alfred Bros ha dit que “fa trenta anys algú ja va escriure que havíem de ser audaços i innovadors”. Així ha fet referència a la Proposta Educativa Vedruna de 1993: un document encara que  a les escoles Vedruna, i que Bros ha desgranat en forma de camins pels que ha de transitar l’educador.

En primer lloc ha defensat la formació del mestre: “És un camí llarg, no n’hi ha prou amb bona voluntat”. També ha reivindicat la necessitat de “ser creadors de bons moments i de situacions positives”, “aspirar a ser millor mestre demà que avui” i “madurar les propostes” que es fan a infants i famílies. A partir de la mateixa paraula “congregació”, ha subratllat la importància del treball en equip, que és més lent però més valuós. I ha convidat els participants de la trobada a explorar la curiositat dels infants i a cuidar-se per afrontar el cansament d’aquest camí.

A què no pot renunciar l’escola Vedruna?

La germana Mabel Burgell ha parlat de quatre valors irrenunciables de l’escola Vedruna i que formen part de la identitat de la institució. Des del “protagonisme i el respecte absolut a les persones”; “un estil de relacions marcades per l’estimació”; la creació d’un “clima positiu” i també la inspiració cristiana de l’escola, que passa per “entendre el que hi ha de profund a l’evangeli de Jesús”.

En Mario Mercader ha subratllat la necessitat d’escoltar per a fer real l’acompanyament a les persones. I ha parlat d’estructures més horitzontals, que permeten lideratges compartits per àmbits d’especialització. Ha recordat el compromís de Vedruna amb el Pacte Educatiu Global que impulsa el papa Francesc, en línia amb el nou itinerari ODS de les escoles, així com la cultura religiosa i la defensa del país com a moll de l’os d’aquesta xarxa educativa.

Els participants han reflexionat sobre totes tres intervencions. I han respost també què vol dir avui educar i ser educador, a més de posar sobre la taula els seus irrenunciables. Així han parlat de la necessitat de valorar i tenir cura del col·lectiu de mestres i professors, i del seu rol de guia i referent en el procés d’aprenentatge d’infants i joves.

En la conversa compartida han expressat reptes del context educatiu actual, com són el treball sota pressió, el cansament o la dificultat d’atendre la diversitat de necessitats a l’aula. I alhora han agraït que se’ls reconegui aquests 30 anys de dedicació al projecte i que hi hagi espais per recordar el sentit i la finalitat del seu treball.