Com en el món de l’esport, el treball en equip a l’escola porta a l’èxit. Així ho ha comprovat en Mario Mercader Morenza a Vedruna. Nascut a Palamós el 1962, és pare de quatre fills i aviat serà avi. Aquest és el seu darrer curs com a director de l’escola Vedruna Palamós i forma part dels equips de Formació, d’ODS i d’Escola Plurilingüe de la Fundació Vedruna Catalunya Educació. Amb ell continuem amb la col·lecció d’entrevistes per saber qui és qui a l’escola Vedruna.

Com comença la teva història Vedruna?

Vaig ser alumne a Vedruna amb dos anys, al mateix carrer on els pares tenien un restaurant a Palamós. I només n’he marxat a l’EGB, perquè llavors els nois anàvem a La Salle i les noies, a les germanes. Al BUP amb la coeducació vaig tornar a Vedruna i no n’he sortit mai més. Vaig estudiar Magisteri i aquí he fet tots els papers de l’auca: monitor d’esport, mestre de suport, tutor, especialista d’Educació Física… L’esport és una de les meves grans passions i em van demanar si podia organitzar el vessant esportiu del centre. 

Has anat assumint altres responsabilitats a l’escola…

Sí, anar fent els passos a poc a poc és un avantatge. He estat coordinador i director d’etapa, membre de la Fundació Vedruna Girona, membre de la Fundació Vedruna Catalunya, director general de Palamós. Aquesta adaptació contínua m’ha permès no dubtar massa…

I vas participar del naixement de la Fundació que coneixem avui.

Sí, l’any 2000, hi va haver el Fòrum Vedruna i les germanes em van elegir com a representant de la província de Girona. Allò va ser un clic, que em va fer conèixer la institució per dins. Vaig aprendre molt dels meus companys d’equip, l’Alfred Bros i la Maribel Burgell. He viscut en primera línia passar de ser una escola situada en el mapa a ser una xarxa d’escoles que comparteix bones pràctiques i maneres de fer.

Formes part de l’equip que promou els ODS a l’escola. Què aporta?

Els alumnes avui s’han adonat que nosaltres hem comès molts errors mediambientals i socials. La feina que fem l’equip ODS és intentar dinamitzar, en l’àmbit de la xarxa, que aquests Objectius de Desenvolupament Sostenible es puguin treballar a les escoles de manera que es canviïn els hàbits. Ara ho veiem: la sequera i la justícia social són necessitats de primer ordre.

Costa fer conscients als joves de les necessitats del món?

A vegades associem les desigualtats en altres continents, però les veus a la cantonada. Sí que és veritat que hem proporcionat als joves un estat de benestar i una tranquil·litat, mentre que les generacions anteriors potser estaven més acostumats a esforçar-se i a fer pinya entre la gent. Ara costa que s’estableixin conductes de solidaritat i de treball en equip, més enllà de les amistats pròpies de l’adolescència. 

També formes part de l’equip d’Escola Plurilingüe. Les famílies valoren aquest servei?

Amb la globalització tothom ha entès que cal parlar idiomes. Però aprendre de forma competencial l’anglès amb 30 persones a l’aula i no deixa de ser complicat. Des de la xarxa ajudem les famílies perquè els fills i les filles puguin tenir les primeres experiències d’immersió en una altra llengua. És obrir el cuquet perquè quan tinguin l’edat, marxin. Els oferim estades d’estiu, cursos sencers a l’estranger, les colònies en anglès… I sempre els enviem amb gent de confiança.

Parla’ns de la feina que feu a l’equip de Formació.

La idea és buscar una formació efectiva, molt pràctica, basada en els potencials que tenim en el nostre context o dins de la institució. Som més d’un miler de professors. Això és molta gent que té moltes coses per ensenyar. Cal localitzar els potencials i tenir l’habilitat per transmetre aquestes habilitats. El que serveix per a un, pot anar bé per tots.

Formes part d’algun altre equip?

Quan estàvem a la província de Vedruna Girona vam iniciar l’equip d’Educació Física. Ara no té un pes específic, però en vaig gaudir molt. Vam dir: “I si ens ajuntem i parlem del que fem? Què fas tu? M’ho expliques i t’explicaré què faig jo?” Van sortir iniciatives molt maques, com les Olimpíades Vedruna i la Marató 6×7, una de les activitats conjuntes més emotives: amb els 6 eixos del projecte educatiu, vam fer 6 recorreguts i tots es concentraven a la plaça major de Vic, on van entrar 1.000 nanos alhora…

Què t’ha fet sentir còmode de Vedruna?

Vedruna sempre ha sigut una institució molt oberta, per davant dels temps que corren, i sempre ha respectat els idearis personals de cadascú. Però, al mateix temps, ha marcat un pal de paller, que m’ha permès realitzar-me com a persona, com a professional i com a membre d’una comunitat educativa. Com que vinc del món de l’esport, sempre he pensat que el treball en equip et porta a l’èxit. Vedruna m’ha permès treballar en equip sense haver de caminar sol.

I ara, ja estàs a punt per a la jubilació?

Estic content i tranquil amb la feina que he fet. I més content encara perquè darrere hi ha una generació, amb una trajectòria Vedruna, de gent molt més ben preparada per les necessitats de la societat actual. I que han heretat els mateixos valors que em van enamorar: l’esperit de servei et permet fer de la teva feina, la teva passió. Sense necessitat d’esperar res a canvi, ja et sents pagat!