“Quan jo soc a l’escola treballant, a dins la classe, soc feliç. Sembla que una professió així ha d’omplir tota una vida al qui la sàpiga estimar. La vida a la classe es basa en el nervi del mestre, en el cor del mestre, en l’ànima del centre, coses impagables que han d’arribar als alumnes. La classe és el resultat d’una col·laboració constant. El mestre ha d’escalfar els refredaments; ha d’animar els desanimats; ha d’ajudar als ressagats, i ha de donar vida a la classe i fer-la agradable, engrescadora. Però per poder fer tot això, al mestre li cal una condició: estimar l’escola i estimar els infants”.
Joan Triadú. Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent (Editorial Proa, 2001).
Rellegir aquest paràgraf, a nosaltres ens porta a moltes i moltes hores de conversa entorn de la figura del mestre i de l’ètica de la nostra professió. Vam intercanviar maldecaps i trifulgues durant els passats mesos de gener i febrer, temps intensos que vam compartir amb altres 16 persones a qui ens havien encarregat dir-hi la nostra i fer aportacions per millorar l’educació a Catalunya. De tot plegat en va sortir un document seriós, amb mancances però també amb algunes línies resultants de moltes sessions de debat, de lectures, d’estudi, de contrast amb experts de diferents àmbits i també amb molta gent de les aules. El document resultant, que ja fa temps que és públic, establia 6 línies estratègiques amb actuacions i mesures específiques per a cada línia. També s’hi recollien un seguit de mesures prioritàries per enfortir el nostre sistema.
D’aquell temps, però també en va sortir complicitat i amistat. El grup va tancar la feina, però algunes no ho hem fet; i és que l’educació és sempre un llibre obert, i escriure’l a 4 mans és encara més gratificant, més enriquidor. En Manel Salas ens va proposar (amb molta gosadia i confiança) compartir amb vosaltres aquestes inquietuds. I heus aquí els retalls de converses que juntes hem anat teixint i dels que us convidem a participar-ne en format de breus reflexions. Són reflexions sobre l’escola d’avui sorgides a partir de tot aquell temps fent recerca i compartint inquietuds.
Les compartim en un format senzill i proper, casolà, tal com ens agrada a nosaltres. Darrere cada pensament s’hi amaguen qüestions que hem posat sobre la taula de l’escola d’avui: des de la necessitat de parlar dels aprenentatges essencials a la necessitat de cultivar una escola de l’atenció, des de la urgència de posar sobre la taula temes com la pobresa, l’abandonament escolar o l’equitat a la de repensar els temps d’escola. I entremig de tot, també parlem de lectura, de tecnologia, de natura, de llengua i, com no podia ser d’altra manera, de l’alegria del ser i fer de mestre.
Tot plegat, petites dosis de pensaments. Un per a cada dia de juliol (agost no, que hem de fer vacances!). Deures d’estiu per compartir quan reprenem la nostra tasca, la dels i les mestres “que donen vida a les classes”. Gràcies per deixar-nos-ho compartir. Bon estiu!
Carme Ortoll, que va ser directora general d’Educació Infantil i Primària del Departament d’Educació del 2014 al 2017, i Montse Jiménez, actual directora pedagògica de Vedruna Prats de la Carrera Palafrugell
